GEGANTS DE CENTELLES
En Perot i la Coloma
Els primers gegants de Centelles daten de l’any 1920. Van néixer per iniciativa de l’associació d’antics alumnes del col·legi dels germans Maristes de la vila. El disseny d’en Perot i la Coloma així com la seva construcció van anar a càrrec d’un estiuejant procedent de Barcelona, l’artista Joaquim Renart.
En Perot i la Coloma prenien uns noms molt celebrats a Centelles, en especial la geganta, que es va batejar amb el mateix nom que la patrona de la parròquia . Abans de la Guerra civil, els substantius Pere i Coloma eren molt habituals a Centelles. Com que es dona el cas que existia un matrimoni de centellencs amb els mateixos apel·latius, es va optar per afegir la terminació –ot al nom del gegant . El seu naixement va ser possible gràcies a l’implicació de molts vilatans.
Al Sr. Joaquim Renart feia temps que li ballava pel cap la idea de construir uns gegants, i va comprar dos caps i quatre mans. Diferent gent de « la penya can Pequeño » va donar-li suport. Uns hi varen posar la roba, d’altres l’estructura de fusta ; i desprès de cosir, planxar, pintar, pentinar i empolainar varen sortir uns gegants nous de trinca.
Quan s’inicia la guerra civil el país s’oblida de festes i celebracions, s’aparcaren les sortides dels gegants, aleshores els gegants foren traslladats de las golfes de can Giol, la seva « casa » habitual, a l’ajuntament. De l’ajuntament passaren a l’edifici de las escoles nacionals, i de las escoles anaren a parar a la capella de Jesús. Al llarg dels dos anys i mig de la guerra, la capella s’utilitzà com a magatzem del sindicat dels paletes. Allí ajaguts entre taulons, van romandre fins que entrà l’exercit franquista. Tot semblava indicar que eren en un lloc segur, però quan les guarnicions mores van adequar el local per hostatjar-hi la tropa, aquesta fou la tràgica fi d’en Perot i la Coloma. . (Es cremaren per tal de netejar el lloc no pas pel fet d’ésser els gegants).
Anys més tard, a las primeries dels anys cinquanta, el poble de Centelles anhelava recuperar la figura dels gegants. D’aquesta manera i de la mà d’un grup de joves enquadrat a la secció local del “ frente de juventudes”, s’anà materialitzant l’idea.
La proposta de la tradició gegantera es va començar a difondre a través de l’emissora local de” la falange Española” . Els locutors Daniel Ruiz i Josep Baulenas, organitzaren una col·lecta pública per finançar la construcció dels nous gegants que ascendia a 20.000 ptes. Desprès de tres setmanes de capta s’havien aconseguit unes 6.000 ptes. Però s’acostava la festa major i els cèntims pujaven molt poc a poc, es temia no poder estrenar els gegants aquell any, però enterat el Sr. Gabriel Buixo ( Un Prohom., Centellenc) va avalar econòmicament la construcció dels nous gegants. Aleshores entra en joc l’acreditat artista de Barcelona però Centellenc d’Adopció Joaquim Renart.
L’il·lustre dibuixant s’oferí per confeccionar els esbossos dels nous gegants a semblança dels que ell mateix havia dissenyat el 1920..
La construcció dels nous gegants es féu en un taller especialitzat de Barcelona,” El Ingenio”. En Josep Cardona Torres, s’encarrega de la construcció seguint las instruccions dels Srs. Renart i Buixó. Pel que fa als materials emprats en la construcció d’en Perot i la Coloma val a dir que són el cartró i el guix. Centelles estrenà altre cop gegants el 24 de maig de 1953.
El mateix any “el frente de juventudes” feia donació dels gegants al poble. Els gegants eren del poble però a la practica era l’ajuntament l’encarregat de garantir-ne el manteniment i d’assegurar la seva presència a les festes; sobretot a la festa major i a la processó de Corpus.
Els vestits s’anaren espatllant i la primera renovació va ser el 1985 les encarregades de confeccionar els vestits foren Margarida Grau. Mª Antònia Parera, Maria Fabregas, Rosita ( de les escoles), Josepa Burges, Maria Giol i Vicenta Giol. L’àvia Rosario Serra li va fer una xarxa pel cabell i unes mitenes noves per la Coloma. I una altra àvia del poble, l’Anna Mª Llovet, li regala un mocador amb puntes fetes de ganxet, la Paquita Argemi confecciona la manteleta.
L’any 1995 una altra àvia del poble, la Maria Taña, va fer una manteleta de ganxet per la Coloma
L’any 1998 La Maria Fàbregas i la Roser Señe confeccionaren una nova faldilla per la geganta. A cada canvi de vestuari s’ha procurat respectar al màxim el vestuari anterior, ja que trobar la mateixa roba es impossible.
L’any 1985 un centellenc, el mestre Antoni Pagès va fer la música pel vall dels gegants. Uns anys més tard el també centellenc i mestre Xavier Teixidó va passar la música a gralla ja que l’anterior era per orquestra.
Gegant
Nom: Perot
Pes 58,600 Kg. Alçada 3,70 m.
Construït pel taller “ El ingenio” de Barcelona
Any de construcció 1953
El gegant es un pagès de noble port, un hereu de mas benestant que sosté les tradicions i el prestigi de la llar, endurit pel treball i ull sempre amatent.
Personatge de principis de segle XIX ha de portar calça curta, va amb armilla de botons llampants i una llarga capa de color roent, porta a més un ventall de l’època, travessant la faixa i que disfressa l’ull mirador
Geganta
Nom: Coloma
Pes 55,400 Kg. Alçada 3,59 m.
Construït pel taller “ El ingenio” de Barcelona
Any de construcció 1953
La geganta es una formosa pubilla, flor de primavera, airosa i gentil senyora i mestressa, que porta en els ulls el blau del cel i sap de corrandes i de ballades tant com de feinejar per la llar. Porta faldilla ramejada, cos ajustat de color negre, mitenes calades, un mocador fistonejat a la ma dreta, i tota ella és la gràcia del camp que recull en un pom d’espigues i roselles que porta a la mà esquerra.
Els actuals Perot i coloma són propietat de l’ajuntament.
La primera trobada de gegants a Centelles es va fer el any 1979.
En Perot i la Coloma van anar al camp del Barça pels mundials de futbol de l’any 1982. Així com a pobles i viles d’arreu de Catalunya també han estat a Paris, Tolouse, Andorra, Aragó i al país Valencià.
La Cent i en Teies
L’any 2003 en Perot i la Coloma van celebrar el cinquantè aniversari. Els geganters de Centelles pensarem en construïr uns gegants nous per tal de poder conservar els antics en perfecte estat per les futures generacions.
Volíem uns gegants totalment diferents i alhora que representessin el millor possible al nostre poble.
Vàrem revisar els arxius i vàrem trobar una llegenda que diu que totes les dones de Centelles, sols pel fet d’haver nascut a la població, tenen més facilitat que d’altres per aprendre a conèixer les herbes remeieres i les seves propietats, en altres temps anomenades bruixes. Ja teníem la geganta: una bruixa.
També trobàrem la llegenda d’on provenia el nom de Centelles. Estant ocupat el castell de Sant Martí (que és a las rodalies de Centelles) pels moros, una nit els habitants de las rodalies lligaren una teia encesa a cada banya de 50 moltons o bocs i els enviaren muntanya amunt fent molt de soroll. Els moros pensant que els atacava un gran exèrcit fugiren deixant el castell abandonat, 50 bocs amb una teia a cada banya fan un total de cent:
CENT + TEIES = CENTELLES. Ja teníem el gegant: un boc.
Val a dir que en tot moment rebérem el suport de l’ajuntament.
S’encarrega del disseny dels gegants un centellenc en Marc Morera que va capta al moment la nostra idea.
Un cop fets els esbossos ens dirigirem a Banyoles, (concretament a Porqueres) on demanarem que els artistes d’Alma Cubrae ens confeccionessin els motlles per tal d’acabar d’escollir la forma final.
A finals de 2006 els gegants gairebé estaven enllestits. Pensant més amb el cor que amb el cap volíem estrenar-los el 31 de Desembre, diada de Santa Coloma, patrona del poble, malauradament no van estar llestos i finalment varen ser presentats el 21 d’abril de 2007 a la plaça major de Centelles. Per votació popular se’ls posaren els noms de Cent a la geganta i Teies al gegant.
També vàrem voler que els nostres gegants tinguessin uns padrins humans i és per això que ho vàrem demanar a quatre persones del nostre poble molt vinculades amb els gegants.
Els padrins del gegant Teies són: Miquel Arisa alcalde de Centelles en representació de tots els centellencs i Tina Falgueras una gran col·laboradora amb els gegants en representació de totes les persones que ens han donat i ens donen suport.
Els padrins de la geganta Cent són: Paco Teixidor i Griselda Karsunke, dues persones prou conegudes i estimades en el món geganter, en representació de tots els geganters i geganteres.
Els gegants són fets de poliester i el disseny de la roba va anar a càrrec de l’Alba Aiza. La confecció dels vestits la varen fer les dones de la colla sota la direcció de la modista Dolors Mas. El muntatge dels gegants la férem els mateixos geganters.
Gegant
Nom: Teies
Pes: 45,800 Kg. Alçada: 3,70 m
Construït per el taller “ Alma cubrae” de Banyoles
Any de construcció 2007
El gegant té cos d’home i cap de boc. És alegre i trempat, amant de la festa i la disbauxa, un supervivent dels 50 bocs que els habitants de las rodalies enviaren una nit contra els moros del castell de St. Martí. Porta calça vermella i va amb el tors nu. Llueix una trinxa i cinturó negre rematat amb l’escut de Centelles, a las mans porta una teia encesa.
Geganta
Nom: Cent
Pes: 35,100 Kg. Alçada: 3,38 m
Construït per el taller “ Alma cubrae” de Banyoles
Any de construcció 2007
La geganta té una figura juvenil i esvelta, cabell llarg fins a mitja esquena i és un pou de sabiduria que s’endevina als fons dels seus ulls verds. La Cent no és una bruixa dolenta d’encanteris i maleficis, sinó que és una bona remeiera que sap d’ungüents i pomades; del poder de las herbes medicinals per guarir els mals d’amor i desencisos. Porta faldilla i brusa blava ajustada al cos, força escotada i sense mànigues, una sobrefaldilla blau cel i dues tires blau elèctric que van del davant al darrera pel costat que li donen un toc de gràcia quant volta. A la mà dreta porta una serp, símbol del seu poder sobre els rèptils, i a la mà dreta una bossa d’herbes medicinals collides la nit de St. Joan, tal com diu la tradició.
